diumenge, 10 de maig de 2015

OLGA XIRINACS, UN HONOR PER CATALUNYA

Eclipsi
La lluna venia, la lluna rodava

la lluna d’avui serà lluna blava:
la lluna fa el ple, segona vegada.
Desembre lunar, desembre s’acaba,Eclipsi
un any que se’n va i un altre fa entrada:
la vida també comença manyaga,
però quan es fon no hi ha retornada.
La lluna, que ho veu, fa trista la cara.


Olga Xirinacs



Olga Xirinacs és una glòria no només per les nostres lletres, on sempre excel·leix,  sinó també en altres talents que solament ens mostra de forma discreta. Les seves pintures i dibuixos són plens de força, bon gust i originalitat, la seva poesia diu molt però ens ho diu amb música perquè Olga Xirinacs és una pianista de primer ordre i els seus versos obeeixen el ritme del seu dolç batec. Tant se val que els seus versos siguin nostàlgics o, fins i tot, tristos perquè també n'escriu d'altres plens de joia, enjogassant les paraules per fer les delícies d'infants i d'adults.
Olga Xirinacs ha escrit també novel·la, bona novel·la. A mi em va colpir de manera especial "Al meu cap una llosa", subtil història d'una família britànica al final de la segona guerra. Història d'amor recreada en la molsa divina del camp anglès, Olga ens obsequia amb un importantíssim personatge més o menys a l'ombra, la gran escriptora Virginia Woolf que cerca desesperadament resoldre els desgraciats problemes que el seu cervell pateix. Virginia sent veus, no es pot concentrar per escriure. La solució és omplir-se les butxaques de pedres i anegar-se al riu proper. Olga basteix un llibre meravellós sempre escrit en un íntim baix continuu. "Al meu cap una llosa" és un retall de vida i quan s'acaba voldries que seguís perquè l'Olga més seductora ens ha ficat dins de la família protagonista, les seves penes i els seus somriures i el soroll del bastó de Virginia caminant cap a l'aigua, marcant un ritme tràgic.

I és clar que li haurien de donar el Premi de les Lletres Catalanes. La meva veu no és poderosa però res m'impedeix pensar i deixar escrit que si aquest premi no el té ella, no l'hauria de tenir ningú. 



Homenatge dels blogaires a l'artista OLGA XIRINACS. 


Iniciativa de JÚLIA COSTA-Blogs diversos entre els quals "LA PANXA DEL BOU"

2 comentaris:

  1. Gràcies, Glòria, demà miraré de fer una llista, a veure si me'n surto.

    ResponElimina
  2. Segur que te'n sortiràs, Júlia. I si la publiques mes tard, tant se val.

    ResponElimina