dilluns, 22 de juny del 2015

UNA ALTRA NIT DE SANT JOAN

"Embracing" de Jack Vettriano

V A L S


T'invito a entrar en el meu poema
que és una pista de cristall.
Cenyeix-me fort per la cintura
i comencem el nostre ball.

T'invito a entrar en el meu poema,
un laberint de roig corall,
palmeres altes el voltegen,
sorra de perles vora el mar.

T'invito a entrar en el meu poema
fins que s'acabi aquest bell vals
i m'abandonis la cintura
per volar lluny en un cavall.

Tot plegat haurà estat un somni.
Ni tu ni jo no ens hem vist mai
però existeix aquest poema,
record d'amor, ardent desmai.

Glòria Abras Pou
Poema inèdit
Revetlla de Sant Joan 2015

Imatge, Mailonline
The secrets of Jack Vettriano

dilluns, 15 de juny del 2015

CONCERT PER UN FINAL DE PRIMAVERA




Un monestir romànic amb un claustre imponent.
La primavera es va acabant. L'escalfor de l'estiu que s'acosta em fa pensar en aquells pòrtics d'aigua que la nova estació ens ha dedicat més d'una vegada, tempestes que s'anuncien amb el cel d'un blau negre i que esclaten amb vigorosa música. Els llamps apunyalen l'espai i ens ensenyen el tros de món que tenim al davant.  Quan retorna la calma veiem la nova vida dels colors que ens envolten, els verds de camps i boscos, el centenari ocre de la pedra, el cel remogut i polit.
I pensem en el claustre imponent i, tanmateix, sobri i acollidor, un sostre ferm per l'esperit i pel cos. I es quan pot ser indicat tancar els ulls i deixar-nos portar per la beneïda inspiració de Vivaldi que no coneix el pas dels dies ni les nits.
Un concert per un final de primavera. Definitiu i etern.

Video: Youtube, propietari il·legible
"Nisi Dominus", andante "Cum dederit"

Claustre del monestir de Santa Maria de Vilabertran-Alt Empordà

divendres, 5 de juny del 2015

MODIA...NO, OUI ! OUI !

Estació ferroviària de Saint-Leu-la-Fôret
Novel·la que Gallimard publica a França l'any 2014 abans no se sabés que el seu autor, Patrick Modiano, seria agraciat amb el Premi Nobel del mateix any.
Faig un cop d'ull a ressenyes de premsa francesa i tothom sembla coincidir, sense cap mena d'amargor, que l'autor escriu sempre la mateixa novel·la, un pensament que després de mitja dotzena de lectures de Modiano, també he fet jo i que, probablement, deu ser molt proper a la realitat.
Modiano (Boulogne- Billancourt, 1945) va tenir una infantesa erràtica al compàs tortuós de les vides dels seus pares separats des que ell era petit. Va ser un nen solitari que, sovint, era acollit per famílies amigues de la seva que, malgrat tractar-lo bé, feien que la criatura se sentís inestable. El sól semblava ballar sempre sota els seus peus d'infant. Hauria pogut gaudir de la companyia del seu germà Rudy però va morir a deu anys i a ell, al nen desaparegut, ha dedicat Modiano gran part de la seva obra.
"Perquè no et perdis pel barri" és, altra vegada, un camí fet pràcticament a cegues. El protagonista Jean Daragane, degut a una visita inesperada, sent la necessitat de furgar en els records d'infantesa, records tèrbols i fragmentats que no desvelen cap misteri i, en canvi ens mostren amb mestria com cal escriure sobre el misteri en sí mateix, què passa quan una imatge es barreja amb una altra, quan les veus es confonen, quan sabem que algú ens protegeix i quan sentim, desvalguts, el pes d'una terrible solitud, un forat fosc i mut que abarca la grandària de la terra.
Quan parlo de Patrick Modiano retorno sempre a Debussy, passatges infinitament harmònics que mai no ens deixen pressentir les notes que ens esperen. Una memòria trencada com la del protagonista de "Perquè no et perdis pels barris" només pot articular una prosa tan elegant i bella com fugisser és el seu contingut que, cau s'aixeca, rellisca i s'arrepenja a través d'un moll de brumes.

Perquè no et perdis pel barri
Editorial Proa
Juny 2015

Para que no te pierdas por el barrio
Editorial Anagrama
Juny 2015

Pour que tu ne te perdes pas dans le quartier
Gallimard
2014